Lliga Catalana 2019

Lliga Catalana 2019

By on Abr 7, 2019 in Entradas, opinio | 2 comments

Article d’opinió sobre la Divisió d’Honor de la Lliga Catalana 2019

Ara fa tot just una setmana va finalitzar una nova edició de la Lliga Catalana que enguany ha acabat amb la victòria del Colon Sabadell Chessy després d’un encontre molt igualat davant el Barberà que es va decidir en el darrer moment després d’un matx molt lluitat.

Evidentment la millor manera de començar aquesta crònica és felicitant al campió, i també vull fer una menció especial al primer tauler del Barberà, en Jaime Cuartas, que ha realitzat un resultat impressionant amb 8,5 de 10, cedint només tres taules… Afortunadament jo vaig ser un dels pocs que va poder puntuar contra ell! 🙂

En acabar el torneig vaig pensar que seria bo, aprofitant que no fa gaire he estrenat un blog personal, fer una crònica per valorar aquesta competició sota el meu punt de vista. Desprès del meu retorn al la Divisió d’Honor, gràcies a l’ascens del GEVA-CEA la temporada anterior, he vist coses en el sistema de competició que no acabo d’entendre i que penso caldria reflexionar i valorar amb l’objectiu de millorar, així que aquí van les meves impressions al respecte.

Abans, però, faré una mica de valoració del que per mi ha suposat aquesta competició al llarg dels anys en que hi he pres part. El meu debut, sota la denominació de Campionat de Catalunya per Equips, va ser l’any 1983 amb deu anys (sí, ja fa un temps d’allò!), concretament amb el Foment E, equip de quatre jugadors que va prendre part, sinó estic equivocat, a classificació a tercera de Barcelona. A la meva base de dades tinc guardades les partides que vaig jugar, en una època on els nens escassejàvem i la majoria d’equips, Foment inclòs, alineava jugadors adults. Érem un equip de 4 jugador, 3 adults i jo, que sempre anava acompanyat pel meu pare…

El torneig no em va anar malament, i crec que va ser quan vaig començar a entendre com funcionava això dels equips, una visió molt diferent del que són els escacs de competició, que tenen un caràcter molt més individual. Teníem reptes, es jugava per guanyar el matx, es feien amics… i enemics! Hi havia molt bona relació amb els companys del teu equip, i també amb tots els jugadors mobilitzats pel club en diverses categories. En ocasions tocava reforçar l’equip D o fins i tot jugar alguna partida amb el B… ¡Vaja, tot un premi!

El 1987 vaig debutar amb el primer equip del Foment, concretament en el quart tauler, i just l’any següent ja ho feia defensant el primer tauler, el que vaig fer fins el 1999 en que vaig marxar a Andorra on sempre, fins el moment, he jugat en el primer tauler. Vaja que ja són 32 edicions fent-ho!

Aquest 2019, per tant, ha estat la meva 36ª edició de manera consecutiva, així que puc afirmar que és el torneig en que hi he pres part en més ocasions i en el que mai he fallat, malgrat alguna partida puntual per motius personals o coincidència amb altres competicions. Penso que l’esperit de la competició, després de tants anys, no ha canviat. Es defensen els colors del club, hi ha molta germanor amb els companys, es lluita, hi ha alegries i decepcions, i sobre tot s’intenta formar part d’un grup o un col·lectiu amb els mateixos interessos comuns.

De fet penso que això és el que passa arreu de Catalunya. És el torneig més multitudinari i el que aplega a més jugadors, on molts d’ells realment només prenen part en aquesta competició al llarg de l’any.

Aquesta temporada, amb el retorn a Divisió d’Honor l’equip tenia aspiracions a lluitar per la permanència i, com nosaltres, penso que cada un dels clubs que integren aquesta categoria, tenia les perspectives i objectius. A nivell individual, amb el 50% dels punts, no m’ha anat pas malament tenim en compte la meva escassa participació en competició, però malauradament l’equip no s’ha pogut salvar i la temporada vinent estarem novament a Primera Divisió.

El motiu real d’aquest article, és valorar la competició en el format actual, ja que després de tantes participacions se m’ha fet molt llarga i feixuga, així que he reflexionat sobre els motius que m’han dut a aquests sentiments quan fa uns anys enrere eren totalment contraris.

La Divisió d’Honor ara per ara són dos grups de 8 equips, amb una fase prèvia que dóna dos opcions segons la classificació final, anar al grup dels que lluitaran per les primeres places, o a la part baixa on es lluitarà pel descens. La primera fase són 7 partides i per tant tots els equips, al ser format lliga, tindran 3 o 4 encontres a casa segons el número del sorteig. Fins aquí tot normal, però crec que és l’inici dels problemes… Intentaré explicar-me amb números segons la taula que es pot veure a continuació:

Lliga Catalana 2019 – Kms anada i tornada | Fase Grups

 

En el sorteig d’una lliga de vuit queda clar que hi ha equips que jugaran 4 a casa i d’altres només 3. Això em sembla perfecte, però com ho fem per arreglar la fase final? Els equips que juguen per les primeres places ho fan per eliminatòries i els equips del grup del descens (els quatre darrers de cada grup) s’emparellen amb els 4 de l’altre grup (tampoc entenc molt bé com s’utilitzen dos sistemes diferents… bé és el que hi ha!). I això, com queda? Doncs mirem el següent quadre:

 

Lliga Catalana 2019 – Grup Descens

 

I ara sí que podem comprovar que alguna cosa falla… Com entre els equips que juguen el grup del descens hi ha cinc que ja porten 4 desplaçaments i 3 que només han fet tres doncs no hi ha manera d’arreglar-ho. De fet no pot ser que el sistema provoqui aquestes irregularitats. Si mirem els kilòmetres de desplaçament de cada equip (càlculs aproximats per un cotxe, anada i tornada) la cosa tampoc millora. A més cal afegir que a la darrera ronda juguen tots els equips a Barcelona, o sigui que uns quants, entre ells el GEVA-CEA ha de tornar a desplaçar-se… Al final el Cerdanyola del Vallès i el Tres Peons s’han menjat set desplaçaments, malgrat que aquest darrer és l’equip que menys kilòmetres ha fet. Per la seva banda l’Andorra, Figueres i Lleida s’han recorregut mitja Catalunya per poder jugar.

És cert que un ja assumeix que el fet de viure a Andorra (o Figueres, o Lleida…) no ajuda i que per tant farem més kilòmetres que altres equips, però és que al final el sistema penalitza molt als equips de fora de Barcelona que han d’assumir viatges molt més llargs i pesats.

En el meu cas, per exemple, la Lliga Catalana suposa marxar sobre les 11:00 d’Andorra, dinar al destí (posem les 14:00), jugar de 16:30 a 20:30 (si la cosa no s’allarga) i tornar a casa. Evidentment cal aturar-se en algun lloc per sopar, així que en tots els desplaçaments he arribat a casa entre les 1:00 i 1:30. Vaja que per jugar una partida de 4 hores he hagut d’invertir entre 9 i 10 hores! Com podran entendre això és molt pesat i feixuc i al final la temporada es fa molt llarga.

No sé quina és la millor fórmula per arreglar aquest problema ara que hi ha 16 equips a la Divisió d’Honor. El sistema estaria bé si tots els equips es trobessin dins d’un radi raonable de desplaçaments i per tant no es penalitzés més a alguns equips, però no és el cas. També si fos tipus sistema lliga francesa on es jugava per zones i els equips, dividits per grups, es trobaven en la mateixa població on el cap de setmana es realitzaven tres encontres.

De fet una bona proposta, sota el meu criteri, seria la següent. Es redueix la lliga a cinc caps de setmana (que no tenen perquè ser consecutius). Es juguen dos partides, dissabte tarda i diumenge matí, i un cap de setmana, aprofitant un festiu, es fan tres partides. És cert que hi hauria equips que haurien de quedar-se a dormir, però es podria estudiar fer-ho i alternar les seus per acabar tots a Barcelona en el darrer cap de setmana. Fins i tot permetria conciliar millor la competició i la vida familiar! Dubto però que aquesta proposta es pugui dur a terme, perquè en el fons, els equips de Barcelona o rodalies no tenen aquests problemes que tenim els equips més llunyans, però espero que es reflexioni sobre això i es busqui un sistema més just i equilibrat.

Per acabar la crònica, vull fer una tirada d’orelles a la Federació Catalana d’Escacs. Al final, ells són l’entitat organitzadora i qui regula la competició. De fet, els equips de Divisió d’Honor estan plens d’obligacions. Que si cal donar els resultats, que si s’han de passar les partides, que si els delegats han de fer «d’àrbitres», cedir els espais per les retransmissions (en el nostre cas la duana és un problema…), bé, una mica de tot…

Doncs bé, anem per parts. El tema de les partides el puc entendre (i no…). En un torneig obert, per posar un exemple, és l’organitzador qui té l’obligació d’enviar les partides a la FIDE. Doncs bé si l’organitzador és la FCd’E, perquè els clubs són qui les han d’entrar? He imaginat que el motiu era que s’introduïen altres torneigs i així es facilita la tasca… Doncs no! Si descarreguem les partides del 2018 resulta que només trobem les de la Lliga Catalana 2018! Per curiositat he buscat les del 2017 i també m’he endut una curiosa sorpresa… Totes les que hi ha en el fitxer de descàrrega són les d’oberts (on és l’organitzador qui ha introduït les partides), de la Lliga Catalana (o sigui els clubs!) o les partides oficials que s’han retransmès en directe. Vaja, que com organitzadors la federació no ha introduït cap partida a la base de dades. Potser estaria bé començar a fer-ho…

Degut a la nostra participació al Campionat d’Europa dels Petits Estats per equips a San Marino alguns jugadors no van poder jugar amb el GEVA-CEA les dues darreres rondes. Tot i així vam estar atents al darrer matx contra el Lleida on s’havia d’aconseguir la victòria per mantenir-nos. Però ens va costar, i molt!

Totes les rondes els equips van haver d’anar enviant els resultats parcials dels encontres. En cas contrari hi havia la possibilitat d’ésser sancionats. L’idea em sembla bona, no la critico. De fet, fer una retransmissió al llarg de la tarda em sembla bo per difondre el torneig i suposo que les estadístiques del servidor seran bones (o això espero…). Però el que no entenc és el següent:

 

20190330 – 21:20 | Resultats Lliga Catalana

 

O sigui que la darrera ronda, on tots els equips es troben a la mateixa sala de joc, resulta que a les 21:20 els resultats no estaven actualitzats, en especial el del GEVA-CEA. Desprès de passar tota la temporada enviant missatgets això sembla una pressa de pèl! Això sí, després reps un missatge al cap d’uns dies on li recorden al club que, com va jugar de local (a 210 Kms de distància!) ha d’enviar les partides! Sincerament no és serio, i cal reflexionar molt amb els drets i deures de cada part…

    2 Comments

  1. Des de Figueres, compartim completament la teva opinió! Desitjo que la FCDE faci quelcom al respecte!

    Jordi Serra Pagès

    abril 8, 2019

  2. Com a jugador de l’Escola Escacs Salou comparteixo tot el que has dit. Primera vegada que hem jugat a la màxima divisió i tenim molt a millorar!!

    Víctor Plasencia

    abril 9, 2019

Responder a Jordi Serra Pagès Cancelar respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Pin It on Pinterest

Share This